Segons vas pegant voltes pel mon, veus com son de distintes les cultures i te n’adones de les diferències entre les costums i les maneres de ser d’arreu del mon, i és quan a pesar del que diuen els intel·lectuals castellans et dones conter de que tu també formes part d’un país, d’una nació amb criteris propis.

En eixe moment és quan intentes viure la vida de la manera més singular i propera a la teua terra, quant no permets per res del mon que t’arrastren a eixa manera multitudinal, continua i sense trellat de ser com tots, com tots els castellans.

Ser valencià és algo que costa de fer, de buscar, de trobar. Que no te ve fet, que no pots obrir un llauna i trobar-ho o girar un canto i estar dins. Ser valencià deus de investigar-ho, viure-ho i ficar-ho dins teu, llavors saps que ha sigut part de tu sempre.

La veritat, la vida és més plena quan cada dia trobes coses a les que arribes desprès de buscar algo que no saps mol be el que es, i despres  les incorpores  fent-es teues, cada dia canvia, cada dia sumes.

Per això quant surt del meu país em done conter que, encara que cada volta que torne està més desfet, és el meu i em senc més d’ell.

EL NACIONALISME CREIX  VIATJANT.   

Xiquets i xiquetes.....

Al final m'he decidit a obrir este espai, no sé si acabaré oblidant-lo o no, però de moment ací està.

Podeu fer comentaris, històries o el que vos rote... vaja...

A voltes passa, t’involucres en coses que al final veus que no van a cap lloc i acabes desfent-te d’elles i desprès coses de les que havies passat sempre quant et dones conter va i t’apassionen, així que ací comença tot... que passarà?

Vinga... Salut i força companys! 

Dyk