Moments DYK... Cheste -  València 27/10/2007

  

Del mal ús i abús de la ràdio i de la televisió públiques valencianes

La Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) va començar les seues emissions l’any 1989 com a conseqüència de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i perquè fóra representativa de la nostra societat en el seu conjunt i en la seua diversitat. En la Llei de Creació es fa referència explícita a la promoció i protecció de la llengua pròpia; a la veracitat, imparcialitat i objectivitat de les informacions; a la separació entre les informacions i les opinions, la identificació de les persones que les sustenten i la lliure expressió d’aquestes; a la protecció de la joventut i de la infantesa, tot evitant l’exaltació de la violència i l’apologia de fets i conductes atemptatòries contra la vida, la llibertat i la igualtat entre homes i dones. En la mateixa llei també s’estableix que la RTVV ha de garantir el respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social, així com al valor de la igualtat i a la resta de principis recollits en la Constitució, en l’Estatut d’Autonomia i en la legislació bàsica de l’Estat (capítol 1, art. 2).

La ràdio i la televisió públiques valencianes incompleixen, des de fa prou de temps, tots i cadascun dels principis que acabem d’esmentar. El fet és tan sorprenent que seria massa suau dir que resulta intolerable per a la societat civil: a més, repugna la intel·ligència pel que suposa de provocadora gosadia mentidera, que desatén els principis més elementals de la convivència. En Canal 9 es parla bàsicament en castellà i a favor d’una sola tendència política: la del PP.

Els professionals valencians del sector audiovisual han demostrat suficientment la seua capacitat, i malgrat això, sovint veuen com les seues propostes queden supeditades a programes de productores afins al PP. Ens trobem espais d’ínfima qualitat que exhibeixen models de comportament antisocials.

Els treballadors de Canal 9 i Ràdio Nou, les associacions de periodistes i els sindicats fa temps que adverteixen sobre una política d’ocupació laboral arbitrària, que busca fer prevaler les fidelitats en perjudici de la qualitat del treball. Per altre costat, en el Consell d’Administració se senten veus cada vegada més alarmants sobre la dilapidació econòmica de RTVV. Mentre, els índexs d’audiència continuen baixant.

Canal 9 és hui un instrument totalment al servici del Partit Popular i, quasi exclusivament, una font d’ingressos per a l’empresariat audiovisual afí a aquest grup polític: és prou mirar els telenotícies per comprovar que són el millor instrument de propaganda del partit governant a la Comunitat Valenciana. Per a la RTVV l’oposició senzillament no existeix, com no existeixen les polítiques que no siguen les del President Camps o les de les institucions que usdefruita el seu partit.

El PP és ben conscient de la importància que té la televisió per tal de fer empassar els seus missatges i la seua propaganda no raonada a la societat valenciana. Un cos social que els convé acrític i manipulable com més millor.

En conseqüència, el Partit Popular no ha volgut sentir les crítiques, i a hores d’ara pretén seguir fent la mateixa cosa sense reparar en danys ni en fraus: als treballadors, a l’erari públic i, per damunt de tot, a la ciutadania que té dret a ser informada veraçment i correctament per la televisió pública.

Els ciutadans que hem promogut aquest manifest no som ingenus: coneguem la tendència dels polítics a usar els mitjans de comunicació –públics i privats– segons els seus interessos. Molta gent està desenganyada. Malgrat tot la democràcia i la nostra dignitat ciutadana exigeixen que fem front als abusos que ens afecten: al mal ús dels diners públics i a la utilització partidista, i en conseqüència fraudulenta, d’uns servicis públics de capital importància com són la ràdio i la televisió.

Por tot això ens hem proposat actuar amb fermesa i demanar als nostres polítics que no permeten la continuïtat de la deterioració del principal mitjà de comunicació valencià. Volem veure més cares i escoltar més opinions en els nostres programes i informatius, i ja des de hui estarem vigilants i denunciarem davant l’opinió pública i els estaments corresponents les irregularitats que es cometen amb total impunitat. Per això demanem, també, la creació d’una Comissió d’Experts que estudie els problemes i promoga un pacte polític i social que permeta el compliment dels objectius que marca la llei i, igualment, l’arribada a una solució pactada del caos econòmic.

 

“Sense esperança, amb convenciment” Ángel González.

  SIGNAL http://www.rtvpublicaplural.org/index_va.php

 

De tant en tant et trobes sense voler amb una pista que et fa estirar d'un fil fins que acabes trobant informació  que desconeixies al voltant de  tu i els teus.

Això fou el que’m passà fa uns anys quan trobí un tros de paper d’empaperar  taronja de l’antic magatzem de fruites que tenia el meu avi durant el boom de la taronja dels anys 50-60. Jo ja sabia això perquè era algo que sempre s’havia comentat però no mai li havies donat massa importància, però al vore el logotip dins del paper d’empaperar vaig començar a preguntar per eixa part de la xicoteta història dels Soriano, jejejje (pareix el començament d'un capitol de "Los Serrano")

 

Resultà ser una empresa familiar de no més de 10 persones en els pics de feina de cada temporada, quasi tots ells vinculats a la família d’alguna manera, els homens collien la fruita i les dones la classificaven i encaixaven per desprès transportar-la, vaja, tot dins de lo normal. El que em fa reflexionar  que un tipus de comerç tan menut com aquest donava per mantindre 2 famílies més algun que altre jornal, tot això per mig de la comercialització d’un producte que ara a la nostra terra està devaluat fins al punt que tots sabem que acabarà desapareguent en pocs anys en mans d’un Consell que sols el reivindica per “axuxarnos” el PHN però que en realitat el degrada i el fa morir amb la seua deixadesa.

 

Però bo! Continuem amb el que parlàvem. Aquesta empresa en un principi tenia el seu magatzem a l’estació de Les Valls, hui en dia, curiosament la nau queda encara en peu, refugi moltes voltes de gent sense casa, i es veu clarament. Ja que la seua paret més al sud es just el mur junt a les vies que es veu al arribar a l’estació de Les Valls quan vens amb la línia Castelló-València. En aquell moment fou un punt clau perquè l’estació realment tenia una funció de transport (no com ara) tant de persones com de mercaderies, existia una andana per aquest fi que va desaparèixer amb la remodelació de l’estació al 2000.

 

 

Les coses tan estranyes que a voltes passen. Fa un més li vaig demanar al meu col·lega, “el blavero del Ajo” que estudia disseny gràfic,  que em remodelara el logotip i estirant un altra volta del fil varem descobrir que els nostres avis tenien relacions comercials durant un bon grapat d’anys, ja que l’avi del Ajo tenia camps de cireres a Castell Novo, a l’Alt Palància, i la meua família pujava a collir-les per després comercialitzar-les. Fa gràcia perquè el meu avi pujava a ma mare, que era menuda, a menjar cireres “com una cerda”, i el meu avi li deia; “Mira filla, este home és Soriano com mosatros” ella diu que no recorda cireres tan “gordes com aquelles” i és que a ma mare sempre li han molat les coses mol grosses” jejejeje.

 

En fí, hi han més coses que contar però això ja és mes confidencial... però bo... ja sabeu alguna cosa mes de mi

 

Salut i Força!

Amb politics així al PSOE, els del PP tenen que estar descollonant-se jejeje mes o menys com jo. Crec q està fumà o algo

 

jajajajaja

 

Mireu mireu i voreu....

 

 

 

VISCA ISABEL TERUEL, VISCA!

 

 

PARLEM DEL CONGRÉS.

 

Com que  ha passat una setmana del Congrés del BLOC JOVE i que la situació ha quedat en l’aire, però que el debat  continua prou candent m’agradaria per primera volta parlar d’aquest tema a la xarxa.

Soc conscient que la feina duta per part de la coordinadora 2005-2007 ha sigut realment dura i més encara quan han sigut poc mes de 5 persones les que han assolit tota la feina d’una coordinadora de 18. Però també soc conscient que part de la “crisi” que s’ha produït ha sigut conseqüència de que la part de la militància mes activa no ha pogut participar del projecte de la.coordinadora.

Esta era com tots sabeu la raó de ser de la famosa esmena de llistes obertes, era en realitat un intent per part de bona part de l’organització d’entrar a formar part del projecte, millor dit de poder també dissenyar eixe projecte, ja que la tradicional formula de llistes tancades havia desembocat en un filtratge per part del “nucli dur” de la Coordinadora a l’entrada al projecte de persones o col·lectius que no s’alineaven amb la concepció del BLOC JOVE que s’havia dut endavant els últims 2 anys.

En cap moment aquest procés ha sigut una lluita per aconseguir la preciada “Secretaria General”, esta volta no. M’agradaria deixar ben clar que per part de la “corrent alternativa” no s’estava intentant ocupar una “butaca” a costa del que siga, en cap moment ha estat un objectiu personalista, el nostre.

Siguem clars la coordinadora no sols no ha funcionat perquè el sector Kepa va desaparèixer, sinó també perquè persones molt valides no han pogut fer la seua fenia perquè no comulgaven amb la idea del bloc jove que s’estava portant a terme i esta suma de descontents i de frustració per no poder participar i dissenyar en comú un nou projecte és el que ha originat l’aparició de la corrent alternativa que se s’ha concretat en l’aparició d’una llista oposada a la de Pere en el darrer congrés.

 

 

El malestar que va originar l’enfrontament de les dues parts ha estat alimentat per múltiples desencontres de les dos parts, la oficial i la alternativa. Dos diria jo han produït l’explosió d’esta situació.

1 - El Logo: perquè va deixar al descobert la manera com treballa la coordinadora. A dos mesos del Congres, on s’anava a parlar de ideologia, es convoca on concurs poc clar on resulta guanyador el disseny del nostre portaveu i on a més, ell mateixa formà part del jurat i la resta de membres del mateix gent de la seua coordinadora que coneixien l’aposta personal del portaveu.

Aquest assumpte a estat criticat des de fora de la Coordinador però també des de dins. fins i tot, en paraules de persones destacades dins del BLOC ha estat una maniobra poc neta. I la coordinadora en compte d’intentar relaxar la situació i tirar enrere el procediment per demostrar que les coses es fan de forma transparent, van començar a imprimir material amb esta nova imatge per a que no hi haguera marxa enrere possible donat el cost del material.

 

2 - La ponència d’estatuts, feta per 4 membres, un dels quals no formava part de la COC (Pere Fuset), al meu parèixer poc clar també, perquè no veig lògic que siga el Portaveu Nacional i candidat a Secretaria General i a mes no formant part de la COC, la persona mes idònia per estar al grup ponent. El resultat d’aquesta fou més bé una aposta personal del nostre Secretari General que el resultat del diàleg entre els 4, i això ho fonamente en que 3 dels 4 ponents estigueren d’alguna manera involucrats en les esmenes per intentar canviar el contingut original.

Totes estes qüestions han produït que els militants del BLOC JOVE reaccionaren i per esta raó este va ser el primer Congrés del BLOC JOVE amb més de 40 esmenes presentades i on es va arribar per primera volta al congrés amb dos llistes a la Coordinadora Nacional.

Tot açò va produir que un nombre mol nombrós de militants, al voltant de 30 amb el recolzament de 3 assemblees comarcals (Castelló, Campdemor i València) i gent d’altres col·lectius de 3 comarques més, feren el que no s’havia fet en dos anys PARLAR DE POLITICA i DEL QUE VOLIEM PER A LA NOSTRA ORTANITZACIÓ. Tret de l’esmena de llistes obertes la resta han sigut aprovades amb el recolzament d’entre el 60 i el 70% del Congrés. Este ha estat, al meu parer, el perfil polític de la “Llista Alternativa”, el de la integració i el consens, fer un BLOC JOVE on tots participem, i amb este esperit férem l’aposta per les llistes obertes, perquè volíem entrar a formar part del projecte perquè no pensàvem que la nostra fora la única idea del partit vàlida sinó que volíem dissenyar entre tots un projecte on tots se sentirem còmodes i no exclosos.

 

Acabe, dir-vos que per la meua part i pel que jo sé de la candidatura alternativa, estem pel consens, per la integració i la participació. Que fórem nosaltres el que retirarem la candidatura en un gest conciliador, perquè la sang no arribara al riu, i en resposta a la petició constant del BLOC d’arribar a un enteniment. Ara bé si se nomenen interlocutors per les dues parts és perquè se vol arribar a un acord i perquè eixe interlocutor te plens poders de negociació. Quant s’arriba a l’acord s’ha de complir el contrari es trair la paraula donada i la confiança del teu rival, a més de menysprear la feina de l’interlocutor que tu has anomenat.

Per tot açò espere i desitge que passats uns dies puguem tornar a seure i parlar de PROJECTE COMÚ, per la meua part no hi haurà cap problema sempre i quant siguem lleials els uns amb els altres i tots plegats amb el BLOC JOVE.

 

 

 

¿ PERQUÈ AVE NO?

A tot el llarg del País Valencià, s'han produit els darrers anys una sèrie de mobilitzacions baix el lema “TREN SI, AVE NO”.

¿Què ha passat?. ¿Perquè n'hi ha gent que està contra l'AVE, si als medis de

comunicació quasi tots els polítics coincideixen en que “L'AVE és la modernitat”,

“simbolitza el progrès”, “ens posarà al mapa d'Europa”, o fins i tot “vertebrarà la

Comunitat”?

ELS IMPACTES AMBIENTALS

El problema és que les anomenades “infraestructures de transport” produeixen un gran impacte en el territori que travessen. La construcció de noves autovíes i ferrocarrils a través de comarques molt densament habitades, amb una rica

agricultura de regadiu i les seues xarxes de cèquies, camins...suposa uns forts riscos ambientals, com ara agreujament d'inundacions, efecte barrera, destrucció de terres fèrtils, impacte acústic... Una línea ferroviària especial per a trens d'Alta Velocitat, és especialment impactant, en ser molt rígida i obligar a grans moviments de terres.

Són estos riscos els que han alarmat i mobilitzat justament a bona part de la població en moltes comarques valencianes: La Ribera, La Costera, el Vinalopó, La Vega Baixa, L'Horta...com abans ho havien fet a Catalunya, Aragó, o a França...perquè és fals que tot el món estiga content amb les noves línies d'alta velocitat. La llàstima és que no som conscients dels problemes fins que no ens trobem les màquines destroçant les nostres terres, el nostre entorn.

PERÒ... ¿QUÈ ÉS L'AVE ?

“ALTA VELOCIDAD ESPAÑOLA” (AVE) va ser el nom

comercial que una empresa de markèting va buscar per a “vendre” millor la nova línia posada en marxa entre Madrid i Sevilla el 1992. Semblava molt “ecològic” això de l'au... (no és broma!) Segons l'Unió Internacional de Ferrocarrils, Altes Velocitats són les superiors a 180 Kph. Estes velocitats s'aconsegueixen combinant una sèrie de factors, tècnics i organitzatius, com ara: nou diseny dels trens, amb locomotores més potents ; víes millorades, i radis de gir més reduits; senyalització electrònica en cabina; tancament total de la línia ferroviària; menys parades.

De vegades es presenten els TRENS D'ALTA VELOCITAT (TAV) com si foren un nou mode de transport diferent del ferrocarril. Per esta raó no poden coexistir, i han d'anar per vies diferents. Però això no és cert. En tot el Món els trens d'Alta Velocitat van per vies “normals”, i només excepcionalment van per vies pròpies, reservades, per tal d'alcançar majors velocitats. I això passa només quan el trànsit ferroviari és tan intens que és impossible que tots circulen per les mateixes vies. trams d'ús exclussiu.

De fet, n'hi ha moltes solucions per a aconseguir altes velocitats. A València, ja en tenim dos trens d'Alta Velocitat en servei, amb Madrid i Barcelona: ALARIS i EUROMED. En alguns trams ja circulen a 200 Kph, i no guanyen més temps

perquè no han acavat de modernitzar les línies... per culpa de que quasi totes les inversions ferroviàries a Espanya, els últims 15 anys, s'han dedicat a noves línies d'AVE.

¿I LA LÍNIA DE SEVILLA, NO VA SER UN ÈXIT?

No, la línia de Sevilla va ser un fracàs econòmic enorme. Al cap d'once anys de la seua construcció, només 6 millions de viatgers l'utilitzen a l'any la nova línia. I d'aquests, tant apenes 3,2 millions van als trens “AVE”. Els demés utilitzen les anomenades “llançaderes”, una espècie de superregionals entre Puertollano i Madrid, o els Talgos 200 que continuen a altres capitals d'Andalucia, pràcticament tan ràpids com els trens AVE.

El pitjor és que, com que el preu de l'AVE Madrid-Sevilla és tan car, molta

gent ja no pot utilitzar-lo. Així, els que abans anaven en avió, ara van en

AVE, i els que viatjaven en tren ara van en autobús. De fet, els 6 trens

Euromeds són unitats “AVE” que mai no han fet falta en Sevilla.

N'HI HAN ALTERNATIVES...

El govern i moltes voltes l'oposició, segons els convé, ens volen presentar com a

irrenunciable que els trens circulen a 300 o 350 Kph. Per això es necessiten vies noves I exclusives. Els grups de pressió locals, i molts medis de comunicació també ho reclamen. Però això és una barbaritat. En cap país del Món circulen a eixes velocitats.

Entre Madrid i Saragossa volien que anara a eixa velocitat...i no l'alcança ni de lluny. La majoria de païssos han triat solucions més raonables, que només excepcionalment utilitcen trams de vies exclussives.

Per tal d'aprofitar les vies existents, modernitzades, està la tecnología pendular.

Bàsicament, són trens amb capacitat de bascular lleugerament en agafar una corba (el que fa un ciclista o un motorista), de manera que es pot anar un 30% mes ràpid sense riscos ni molèsties. Els Alaris i els TALGO tenen aquesta tecnologia.

¿A QUI BENEFICIA L'AVE...?

Amb lo dit anteriorment, no s'entén l'encabotament en fer tantes noves línies “D'AVE”, perjudicant a tanta gent, i comprometent les inversions ferroviàries per a dècades. ¿A quí beneficia?.

Cal dir que a una minoria: la gent amb major poder adquisitiu, o que els paguen el viatge l'empresa o l'Administració. Són els pocs que utilitzen (de manera seguida) l'AVE de Sevilla. També a les grans empreses constructores que fan el traçat, i les que fabriquen els trens.

A la majoria, que mai no podrem utilitzar aquests trens tan “modernos”, i que patirem els impactes de les obres, només ens quedarà el cotxe i l'autobús. ¡ Y la bicicleta, afortunadament!

TREN SI AVE NO

Si totes les promesses preelectorals de “fer AVES” s'acompliren, tindriem a Espanta més línies d'Alta Velocitat que cap altre país del Món. De fet, tantes com tota la resta del Món junt. Però en canvi seguiríem tenint una xarxa ferroviària tercermundista, sense manteniment adequat, sense possar al día, i cada volta amb més línies tancades. El transport de viatgers i mercaderies col·lapsaria ¡encara més! les carreteres , amb  gravíssims impactes ambientals.

El mapa d'Alta Velocitat que proposa el Govern espanyol uniria totes les capitals

de província...amb Madrid. Però des de València no es podria anar a Saragossa,

ni a Bilbao, ni a Sevilla...sense passar per Madrid. S'exclouen els trens de

mercaderies i els altres trens de viatgers, i moltes poblacions es quedarien sense

tren... Mentre tant, les línies de Rodalies València o el tren d'Alcoi porten molts

anys sense modernitzar. El Gandia Dénia no arranca mai,. Els passos a nivell són un risc permanent a moltes comarques del País Valencià. Les línies de Cuenca o Teruel tenen continus descarrilaments.

Cal exigir, per tant, que s'acaven de modernitzar totalment leslínies de Barcelona i

Madrid per Albacete, `per a tot tipus de trens (llarga distància, mercaderies, regionals, rodalies...). Quan Madrid estiguera a poc més de dos hores de València, i Barcelona a menys de dos hores, ¿per a que construir una altra línia, encara que li diguen AVE, per a guanyar uns pocs minuts?.

Cal exigir igualment la posada al dia de les línies a Cuenca-Madrid i Terol-Saragossa- Canfranc, la línia d'Alacant a Múrcia, i la d'Alcoi. Si cal desdoblar alguna línia (com la Silla- València), es pot fer pel corredor actual, en lloc de crear noves barreres i nous impactes por l'Horta. I soterrant-la de pas, com venen prometent (i mentint) des de fa molts anys.

Per totes estes raons, diem:

trensiaveno@hotmail.com http://sfvalencia.org/proferrocarril

 

 

Segons vas pegant voltes pel mon, veus com son de distintes les cultures i te n’adones de les diferències entre les costums i les maneres de ser d’arreu del mon, i és quan a pesar del que diuen els intel·lectuals castellans et dones conter de que tu també formes part d’un país, d’una nació amb criteris propis.

En eixe moment és quan intentes viure la vida de la manera més singular i propera a la teua terra, quant no permets per res del mon que t’arrastren a eixa manera multitudinal, continua i sense trellat de ser com tots, com tots els castellans.

Ser valencià és algo que costa de fer, de buscar, de trobar. Que no te ve fet, que no pots obrir un llauna i trobar-ho o girar un canto i estar dins. Ser valencià deus de investigar-ho, viure-ho i ficar-ho dins teu, llavors saps que ha sigut part de tu sempre.

La veritat, la vida és més plena quan cada dia trobes coses a les que arribes desprès de buscar algo que no saps mol be el que es, i despres  les incorpores  fent-es teues, cada dia canvia, cada dia sumes.

Per això quant surt del meu país em done conter que, encara que cada volta que torne està més desfet, és el meu i em senc més d’ell.

EL NACIONALISME CREIX  VIATJANT.   

Xiquets i xiquetes.....

 

Al final m'he decidit a obrir este espai, no sé si acabaré oblidant-lo o no, però de moment ací està.

Podeu fer comentaris, històries o el que vos rote... vaja...

 

A voltes passa, t’involucres en coses que al final veus que no van a cap lloc i acabes desfent-te d’elles i desprès coses de les que havies passat sempre quant et dones conter va i t’apassionen, així que ací comença tot... que passarà?

 

 

 

Vinga... Salut i força companys! 

 

 

Dyk